Part amb epidural vs part natural

Dos parts. El primer amb epidural, el segon natural. Dues experiències totalment diferents. Res a veure.

Abans de quedar-me embarassada mai havia pensat en la possibilitat de tenir un part natural… Suposo que la medicalització en general de la vida m'havia donat la perspectiva de “perquè patir, si avui en dia tenim anestèsia?”

Quan em vaig quedar embarassada la primera vegada i vaig començar a informar-me respecte al part vaig veure que hi havia moltes possibilitats per suportar el dolor… Epidural, walking epidural, òxid nitrós (també conegut com a gas del riure), llibertat de moviments, escalfor… Uns anul·len totalment el dolor i d'altres només el fan més suportable… Escollir un o altre ja depèn de cada dona, de la seva capacitat per suportar el dolor, del tipus de part que desitgi, com es desenvolupi el part i d'un milió de coses més.

Els peus d'un bebè i les mans de la seva mare fent un cor.
Els peus d'un nadó i les mans de la seva mare fent un cor.

En el meu cas l'hospital on em tocava donar a llum només tenia dues opcions. Part amb epidural o part natural.
En el meu primer part (que pots llegir aquí), encara que anava molt decidida a tenir un part natural, vaig acabar demanant (o més aviat suplicant) la epidural, ja que portava moltíssimes hores amb contraccions que no dilataven i estava esgotada. En cap moment em van oferir altres tècniques per pal·liar el dolor i relaxar-me.
En el segon (que pots llegir aquí), vaig poder tenir el part natural que tant desitjava, però clar… va ser un part de només 5 hores. Vaig arribar a l'hospital gairebé amb el cap sortint…Res a veure amb el primer!

I després de tot, Amb quin em quedo? Doncs amb els dos, és clar! Com podria escollir entre el naixement dels meus dos fills? Van ser dos dels dies més importants de la meva vida, i la veritat és que guardo bons records dels dos. Però si he d'escollir com vull que sigui el següent (si és que en ve un altre algun dia), sens dubte, natural. Sí, fa molt de mal. però molt, molt. Arriba un punt que penses que no ho podràs suportar més, que et moriràs. Però pots. I quan has pogut, et sents la dona més forta del món, capaç de tot i més. La recuperació 1000 vegades més ràpida. No hi ha necessitat de sondes, ni de vies, ni de punts (en la majoria dels casos). I tens un "subidón" que ni el cansament pot amb tu en aquelles primeres hores amb el teu nadó acabat d'estrenar. És una sensació meravellosa. Sens dubte, ho recomano.

Si t'ha agradat aquest post, comparteix-lo! I si t'animes i em deixes un comentari m'alegraràs el dia
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada