exercici postpart

Avui us vull explicar la meva rutina d'exercici postpart, o sigui, el que estic fent per intentar recuperar el body que tenia jo abans de quedar-me embarassadíssima.

Quan l'Abiel va complir els 3 mesos vaig començar a sentir la necessitat de començar a fer una mica d'exercici. Amb la Dana vaig perdre els quilos de l'embaràs molt ràpid, però amb el segon m'estava costant una mica més i hi havia tres quilets que no volien anar-se'n.

Vaig pensar… què puc fer que cremi moltes calories en poc temps, que treballi en general tot el cos, tonifiqui i em posi en forma? Córrer! O running, com ara es diu.

La veritat és que no és la primera vegada que em decideixo per això del running. Ja fa anys que vaig intentant-ho, però pel que sigui sempre acabo abandonant al poc temps. Aquesta vegada m'he proposat de totes, totes, posar-m'hi seriosament. Tota la informació que vaig trobar deia que no s'hauria de començar de cop, el cos s'hi ha d'anar acostumant a poc a poc si no volem lesions i la millor manera de començar és fer una rutina que intercali caminar i córrer.

Jo vaig començar fent un minut corrent, dos o tres caminant, depenent de quan em sentia recuperada. Em vaig proposar anar-hi tres vegades per setmana, a l'hora que fos, en algun moment en què els nens estiguessin amb el seu pare, els meus pares, o alguna altra persona de la família. Sembla difícil… molts factors s'han de alinear. Però no és impossible!

A la segona setmana ja vaig començar a veure que podia allargar els trams de córrer i escurçar els de caminar. A la tercera setmana ja podia córrer gairebé 2 km sense parar. A dia d'avui, dos mesos després de començar amb la rutina, faig 5 km sense parar, corrent a un ritme de 6'30” per km, que no és molt, però no està malament. Em sento molt àgil i tonificada. He de dir que els tres quilets segueixen aquí amb mi, però la panxeta postpart ha desaparegut, així que em sento més que satisfeta.

Coses importants si no volem fer-nos mal. No cal forçar la màquina. Córrer és un exercici d'impacte i els genolls es poden ressentir si ens passem. Cal començar de forma gradual, tenir una bona postura al córrer, no torçar els peus i fer servir sabatilles adequades i, si hi ha dubtes, consultar a un especialista, que és qui millor ens pot aconsellar. Un podòleg ens pot fer un estudi de la petjada, que ens dirà si la tenim pronadora, supinadora o neutra, i en funció d'això comprar unes sabatilles o unes altres. Cal dir que la majoria de persones tenim la petjada neutra, però no està de més comprovar-ho. I d'altra banda també podem buscar un entrenador que ens faci una rutina personalitzada, tenint en compte la nostra forma física, els nostres objectius, etc..

Per complementar l'exercici, l'ideal seria portar una dieta equilibrada. Això ja és una altra cosa… M'encanta el dolç! I és un plaer del que em costa molt prescindir… Però, com em va dir un dia una amiga nutricionista, si un es vol aprimar de forma saludable, l'ideal és la combinació de dieta amb exercici. Suposo que la dieta no serà la mateixa si has de perdre 3 kg, que si n'has de perdre 30… En molts casos, només caldrà prescindir de dolços, begudes ensucrades i marranades d'aquestes, i això, més que dieta, és dieta saludable, o sigui, el que hauríem de fer sempre per estar bé. Jo he començat per aquí. molta fruita, evitar sucres innecessaris i brioixeria i beure molta aigua. És un esforç, i més ara que arriba el bon temps, però val la pena, per salut.

Amb tot això, he de dir que estic molt contenta! He vist resultats molt ràpidament i estic decidida a seguir.

Comentaris, suggeriments i experiències?? 🙂

Si t'ha agradat aquest post, comparteix-lo! I si t'animes i em deixes un comentari m'alegraràs el dia
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada