Embaràs número 3!!

Doncs sí! Sorpresa! Tornem a estar embarassats!

La gent ens diu que estem bojos i que som molt valents… Però la veritat és que ni una ni l'altra. Aquest nadó ha arribat per sorpresa. I la veritat és que, després de l'ensurt inicial, ens ha envaït una alegria immensa pel fet d'afegir un altre petitó a la nostra petita gran família.

Ja han passat uns mesos des del dia del test positiu. La panxeta ja és més que visible, i fins i tot aquells que no ho sabien se'n adonen amb només un cop d'ull. Demà compleixo 30 setmanes i el fet d'estar a la recta final em feia pensar en les diferències entre aquest embaràs i la resta. Ja ho diuen que cap embaràs és igual. De fet entre el meu primer i el meu segon ja hi va haver algunes diferències, però no tantes com ara.

Coses diferents del tercer embaràs

  • Doncs una molt òbvia però molt significativa és que durant el primer embaràs no tenia cap petitó i amb el segon “només” en tenia un. Ara en tinc dos! Dos bitxos que no paren en tot el dia. Com pot ser que tinguin tanta energia? Les tardes són per ballar, per fer la bugada junts, per jugar i després ordenar, per sortir a comprar… En resum, per fer el que cal fer però amb dos i una panxa que et molesta per a tot (encara que sigui molt bonica i molt tendra i molt dolça). Suposo que això, sumat al fet que cada vegada sóc més gran i l'energia no és la mateixa, doncs això, que vaig més cansada. A més en aquest embaràs estic treballant més que mai i això també passa factura.
  • Durant el primer embaràs feia unes migdiades que al·lucines, en canvi ara la migdiada és un luxe del que només gaudeixo de tant en tant. A vegades fins i tot trobo el moment per estirar-me però em costa desconnectar i acabo per aixecar-me avorrida d'intentar dormir i no aconseguir-ho. Tant per tant, prefereixo aprofitar el temps.
  • La panxa em va sortir de cop. Diuen que en un segon embaràs i posteriors la panxa surt abans perquè el cos té memòria i perquè la musculatura i les capes internes de l'abdomen ja estan “donades de si”. En el meu cas, en el segon embaràs sí que va ser així. Es em va començar a notar la panxeta ja als 4 mesos. Però en aquest va trigar més. Jo ho atribueixo a que després de que nasqués el Petitem va quedar un diàstasis bastant bèstia que em va obligar a treballar molt tota la faixa abdominal. Vaig fer força feina d'hipopressius durant bastant temps i suposo que en tenir la musculatura més tonificada la panxa va trigar més a sortir. Això sí… quan va sortir, va sortir de cop! Devia d'estar de gairebé 5 mesos quan d'un dia per l'altre els meus pantalons van deixar d'abotonar… i això va començar a créixer per moments.
  • L' augment de pes també està sent una mica diferent. En el primer embaràs vaig engreixar-me només 9 kg, que crec que és el mínim recomanat. Jo encantada, la veritat, perquè a la setmana de parir ja tenia el meu pes habitual altra vegada. Amb el segon engreixar 11. Aquests dos quilos de més em van costar una miqueta més d'eliminar, potser un parell de mesos. Que no em queixo, eh? però clar, tenint l'experiència del primer doncs jo m'esperava el mateix, i no. En aquest tercer, veient la línia que porto i tenint en compte que encara em queden 10 setmanes, jo crec que pujaré més de 11 kg… La veritat és que he tingut el Nadal al mig, que això no ajuda. de moment, a 30 setmanes porto 8 kg. Ja us explicaré com acabo. He d'afegir que en cap professional dels que m'ha atès m'ha cridat l'atenció respecte al pes i que la prova del sucre també va sortir bé, així que jo de moment tranquil·la. Això sí, els torrons ja ni veure'ls, siusplau!
  • El famós malestar dels primers 3 mesos. Aquí sí que sí. Potser és el que més he notat. Embaràs número u, ni em vaig assabentar, estava fresca com una rosa. Ni una nàusea, ni res. Només una mica de fàstic pel cafè (!!!!! és que… sóc molt cafetera…) i ja. segon embaràs, ja vaig notar alguna cosa. El cafè igual, ni olorar-lo, i alguna altra cosa que de tant en tant no es em posava bé a l'estómac. tercer embaràs… total de drama! No em entrava res. No és que tingués nàusees o vòmits. Directament tenia un nus a l'estómac que no em deixava ficar-me res dins. En els dos primers mesos vaig perdre 3 kg… La llevadora em va dir: “tranquil·la, al teu bebè no li faltarà de res, el que necessita l'agafa de tu. Pren-te les vitamines, intenta anar menjant cosetes saludables i tranquil·la, que ja ho recuperaràs”. I així va ser. La veritat és que en cap moment em vaig sentir aclaparada pel baby, sabia que estaria bé… Però la sensació de tenir una grip estomacal durant dos mesos no va ser molt agradable.
  • però potser, el més diferent de tot, ha estat com hem viscut cadascun dels embarassos. El primer va ser molt intens, setmana a setmana sabia perfectament el que estava passant. Fotos de la panxeta a milers i informació a punta pala. I seguiment doble, per la mútua i la SS (fins i tot les proves i les analítiques les doblem… va ser una bogeria). El segon va ser més rodat, ja sabíem de què anava tot ia més teníem una Churumbele d'any i mig a la qual cuidar i amb la qual passar tant de temps com poguéssim. menys fotos, menys llibres i una mica més de relaxació de cara al part. A més vam fer seguiment principal per la SS i entremig anàvem a visitar-nos a la mútua per anar fent ecos cada mes. el tercer… ni m'estic assabentant. Quan m'he adonat ja compleixo 30 setmanes!! llibres?? fotos?? El seguiment per la SS i ni una eco extra hem fet… Bé sí, al principi de tot per no haver d'esperar a les 12 setmanes. però anem, això va que vola i no ens dóna temps de contemplar-lo com ens agradaria… Però som conscients que la vida ara és diferent que en el nostre primer embaràs i intentem estar feliços, incloure als nostres fills en tot el procés i gaudir-lo al màxim.

Coses iguals en els tres embarassos

Per descomptat també hi ha coses que són iguals en tots els embarassos. En el meu cas, en general he tingut “bons” embarassos, m'he sentit bé, no he tingut complicacions ni diabetis gestacional. Però sí hi ha hagut una cosa xunga que s'ha repetit les 3 vegades. La ciàtica. Sembla ser que no hi ha molt a fer. L'úter creix, la pelvis es va desplaçant i pinça el nervi de la ciàtica. Mai he tingut un dolor insuportable, però sempre m'ha molestat des que he començat a tenir panxeta. Un cop ha nascut el Churumbele, bye bye ciàtica i ja m'oblido. Hi ha estiraments que ajuden a mobilitzar tota la zona i també els massatges, encara que no curen, ajuden a relaxar la musculatura, que es va tensant pel dolor. Seure bé i fer exercici regularment també ajuden a disminuir les molèsties.

I els vostres embarassos, com han estat?

Si t'ha agradat aquest post, comparteix-lo! I si t'animes i em deixes un comentari m'alegraràs el dia
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada